Bon dia a totes!
Fa dies que no escric, he estat una mica liadeta i la veritat és que aquests dies he prioritzat llegir sobre escriure. 😅
He començat un llibre que, des de la primera pàgina, m'ha sorprès molt positivament. He de dir que la portada no m'atrau gens, però em va cridar l'atenció quan va arribar a la llibreria, així que vaig fer aquell gest que tant m'agrada fer, i el vaig girar per a llegir la contraportada. Aquí sí que el llibre va cridar el meu nom!
El llibre és Connerland de Laura Fernández (del segell Literatura Random House, de Penguin Random House Grupo Editorial).
A megustaleer apareix aquesta sinopsi:
Què? Crida l'atenció, no? Doncs a mi sí! I clar, vaig fer (un cop més) un saqueig a la llibreria, i me'l vaig emportar a casa. Com he dit, la portada em tirava més aviat enrere, però això és quelcom molt personal i tampoc es tractava de ser superficial amb el llibre, no? Així que quan vaig arribar a casa, de seguida el vaig obrir i, des de la primera pàgina, vaig quedar enganxada. La manera d'expressar-se d'aquest llibre és sorprenent i addictiva, amb moltes dosis d'humor absurd basat en les novel·les de ciència ficció. Està ple de "guiños" (referències subtils) a autors, llibres, personatges, etc. que fan que la lectura sigui també un repte. L'ús del llenguatge és diferent, amb moltes onomatopeies, estil força lliure i una curiosa manera de referir-se als personatges cada vegada que se'ls nombra. A mi em recorda lleugerament a Terry Pratchett, en la manera com l'humor de l'absurd hi és present, i m'encanta!
Porto més de la meitat del llibre i ara estic en aquest punt en el que he de valorar si la història val tant la pena com la manera com se'ns presenta. He de reconèixer que el que més m'ha enganxat fins ara és l'estil, però arribada al punt on sóc ara, la sorpresa inicial, allò que em va enganxar tant, ha perdut intensitat i ara he de valorar què em diu la història. De moment, segueixo tenint ganes de llegir i, quan no sóc a casa, sovint em descobreixo pensant en obrir el llibre (això diu molt, en mi).
Quan l'acabi, tornaré a escriure per a donar la meva opinió del global del llibre, però és que tenia moltes ganes de posar de manifest com m'ha sorprès (molt positivament) aquest llibre. 😏
I això és tot per ara, ens llegim!
He començat un llibre que, des de la primera pàgina, m'ha sorprès molt positivament. He de dir que la portada no m'atrau gens, però em va cridar l'atenció quan va arribar a la llibreria, així que vaig fer aquell gest que tant m'agrada fer, i el vaig girar per a llegir la contraportada. Aquí sí que el llibre va cridar el meu nom!
El llibre és Connerland de Laura Fernández (del segell Literatura Random House, de Penguin Random House Grupo Editorial).
A megustaleer apareix aquesta sinopsi:
"La carrera del escritor de ciencia ficción Voss Van Conner despega el día que se electrocuta con un secador de pelo. Envuelto en una toalla de microdelfines y con el pelo hecho unos zorros, Voss abre los ojos en lo que parece la sala de espera de una nave espacial. ¿Le han abducido, por fin, los extraterrestres? ¿O está verdaderamente muerto, y estar muerto consiste en tener una representante de fantasmas que hasta ahora no era más que una azafata de vuelo adicta al speed dating?
Sea cual sea el caso, su muerte será la excusa para que un editor muy importante quiera convertirlo en ORO, para que su mujer admita que estaba a punto de dejarlo y para que su mejor amiga pierda los papeles. El resto es un fabuloso viaje por la ex vida del primer escritor de ciencia ficción que bien podría tener un parque de atracciones en el que las atracciones serían todos esos otros mundos que creó para escapar del único que existe.
Ajá. Eso es. Bienvenidos a Connerland."
Porto més de la meitat del llibre i ara estic en aquest punt en el que he de valorar si la història val tant la pena com la manera com se'ns presenta. He de reconèixer que el que més m'ha enganxat fins ara és l'estil, però arribada al punt on sóc ara, la sorpresa inicial, allò que em va enganxar tant, ha perdut intensitat i ara he de valorar què em diu la història. De moment, segueixo tenint ganes de llegir i, quan no sóc a casa, sovint em descobreixo pensant en obrir el llibre (això diu molt, en mi).
Quan l'acabi, tornaré a escriure per a donar la meva opinió del global del llibre, però és que tenia moltes ganes de posar de manifest com m'ha sorprès (molt positivament) aquest llibre. 😏
I això és tot per ara, ens llegim!
