Pàgines

divendres, 26 de maig del 2017

Un viatge pel cosmos



Christophe Galfard
(Blackie Books)

464 pàgs.

Cartoné

ISBN: 978-84-16290-62-8


Bon dia!

Avui m'estreno amb la meva opinió d'un llibre, El universo en tu mano, de Christophe Galfard (Blackie Books). És una opinió, sense aspiracions de ser cap altra cosa, i és la primera que faig, així que no sigueu massa crítics 😌🙏

En fi, aquí va...

Aquest va ser un dels llibres que vaig rebre per Sant Jordi. Des del moment que va arribar a la llibreria, em vaig enamorar. Potser és superficial començar a escriure sobre l'aparença física del llibre però, per a mi, l'edició és molt important. Les edicions de Blackie Books em solen tornar boja, i aquest cas no és una excepció. Enquadernat en cartoné i ple de constel·lacions, aquest llibre crida "llegeix-me!".  


El llibre està estructurat en 7 parts. A cada part es va incrementant en el nivell de complexitat pel que fa als conceptes i les idees que es descriuen. Comença molt bé, amb un llenguatge clar, amb fluidesa, amb una manera d'explicar-te les coses que t'encurioseix i et dóna encara més ganes de conèixer, de manera que no el pots deixar estar fins que l'acabes. 
I el cas és que no t'explica les coses, sinó que te les fa viure! Realment aconsegueix que facis el viatge que ell et proposa i que vegis galàxies i forats negres, que et desplacis a la velocitat de la llum i, fins i tot, que "surtis" de l'univers! Et fa canviar de tamany, com si fossis l'Alícia al país de les Meravelles, per acostar-te al més petit que existeix, allò del que tots i totes estem fetes, per després fer-te saltar a l'espai sense la càrrega d'un cos físic i poder-lo veure en tota la seva plenitud i bellesa. 

Les metàfores que utilitza per il·lustrar allò que explica són molt encertades i diverses, i sempre que ha d'avançar cap a conceptes o teories més complexes, s'atura per a reforçar tot allò que hem anat descobrint des de l'inici del viatge. D'aquesta manera, avançar pel llibre és molt fluid i engrescador i ens assegurem no perdre'ns en la complexitat del que està explicant.  

La veritat és que per a una ment "normal" com la meva, l'última part s'ha escapat força a la comprensió total del que explica però, tot i que hi ha moments al llibre en els que no acabes de copsar del tot la magnitud del que et vol transmetre, en cap moment et sents frustrada o perduda, i segueixes tenint les mateixes ganes que al principi de saber més sobre l'univers, des d'allò de l'escala més petita imaginable, a allò d'escala només mesurable en anys-llum.

No puc afegir massa més. Com a llibre de divulgació científica és molt rodó, sense caure en cap simplisme (si és que un tema com el que tracta ho permet) ni en complexitats innecessàries per a un públic lector estàndard. 

Si l'univers t'encurioseix ni que sigui una mica, si t'has fet preguntes sobre on som i d'on venim, si tens ganes de conèixer en quin punt es troba la ciència en aquests moments pel que fa al cosmos o si simplement tens ganes de fer un viatge que, ara per ara, només ens permet fer la nostra imaginació, llegeix aquest llibre i no només aprendràs i descobriràs un munt de coses, sinó que possiblement et canviï la visió de moltes altres. 



Llibres semblants: Set lliçons breus de física, de Carlo Rovelli



Això és tot per avui, espero que l'opinió hagi estat útil 😉

Fins la propera entrada!

dijous, 25 de maig del 2017

La importància de ser una mateixa

Aquí estem un dia més, una entrada més!

Avui vull parlar d'un llibre infantil que va arribar fa res a la llibreria, Jo vaig amb mi, de Raquel Díaz Reguera (Thule Ediciones). Només veure'l, em vaig enamorar i clar, el vaig començar a fullejar a l'instant. 





Així el presenten a la pàgina de Thule:

"A una nena li agrada un nen, però el nen no es fixa en ella, no la mira. Què pot fer? Els seus amics li aconsellen de tot: que es tregui les cues, les ulleres, el somriure, les pigues, les ales, que no sigui tan xerraire. El nen per fi s'ha fixat en ella, però, amb tant treure's coses, fins i tot han marxat els ocells del seu cap. I la nena se n'adona que ja no és ella i decideix recuperar les seves cues, les ulleres, el seu somriure, les seves pigues, les seves ales, les seves paraules..." 


És un llibre infantil, però també és juvenil i també per a adults. Vaja, que totes el podem llegir i gaudir i n'aprendrem molt. La lectura d'aquest "conte" ens fa adonar de la importància de no perdre's a una mateixa en el camí que de vegades fem per agradar als demés, diguin el que ens diguin. La nostra màgia resideix en ser com som i és precisament això el que agradarà (o no) de nosaltres. Aquest llibre ens ensenya i posa de manifest la importància de no perdre mai els nostres colors i que estimar-los és el que ens farà felices.

I la il·lustració... la il·lustració és preciosa, detallista, diferent! Fixeu-vos en com canvia el color al llarg del conte, fixeu-vos en els petits detalls, perquè li donen molta riquesa a la història.


Recomano molt aquest llibre i el que ens explica, per a tots i totes!









Si us agrada com sona, no deixeu de donar un cop d'ull a Hi ha res més avorrit que ésser una princesa rosa?, de la mateixa autora, també de Thule Ediciones. 


dilluns, 22 de maig del 2017

Els llibres de Sant Jordi

Bon dia altre cop :)

La veritat és que encara no sé ben bé cada quant publicaré alguna cosa però es veu que certa regularitat a l'hora de fer les publicacions va bé tant per a les possibles persones que ho llegeixin com per a mi, que escric, per a tenir la motivació extra de la pressió del deadline (es veu que moltes de nosaltres funcionem millor si tenim aquest tipus de pressions per a fer les coses). Mentre no em decideixi a autoimposar-me la periodicitat de les publicacions, aniré escrivint al meu ritme. Qui sap? Potser funciono millor així... 

En fi, l'objectiu d'aquesta entrada era parlar dels llibres que em van regalar pel dia del llibre, que en van ser uns quants. Però tampoc m'hi estaré massa, que simplement em servirà com a recordatori de quan van arribar aquests a la meva vida, jeje!

Aquest any he hagut de fer llista de llibres i que la gent que me'n regala en triés algun, per anar sobre segur. No és que d'altres anys no l'hagin encertada, però cada vegada sóc més exigent amb allò que m'agrada (que ni de bon tros vol dir que sigui allò bo). 

La meva llista d'aquest any incloïa majoritàriament llibres que m'interessaven de contingut de tres de les editorials que m'enamoren (m'enamoren força editorials, però aquest any ho he reduït a tres😜): Asteroide, Impedimenta i Blackie Books. D'Asteroide i d'Impedimenta vaig fer llistes realment llargues, i crec que em vaig deixar força coses per demanar. De fet, aquest blog també em servirà per escriure sobre els llibres que vaig veient que m'interessen. Així, el meu mòbil pot deixar de ser un magatzem de fotos de portades de llibres i de notes plenes de títols. I qui sap, potser això serveix a qui em pugui llegir a trobar llibres que desconeixien!

Evidentment, tot i que a casa sempre han estat molt esplèndits quan es tracta de regalar llibres, no van caure tots, jeje! I tampoc em puc posar a parlar ara de tots els que van caure, però els mencionaré per a recordar-me'n d'aquí un temps:

El universo en tu mano - Christophe Galfard
La conquista del cerebro - Daniel Tammet
Trilogía de Deptford - Robertson Davies
Utopia - Thomas More

Com podeu veure, no van ser pocs! 😅

Fins a aquell dia, m'estava llegint un llibre d'aquests d'entretemps que no em convencia gens, així que la decisió de deixar-lo va ser senzilla. De la mateixa manera que abans no era una persona que llegís més d'un llibre a la vegada, tampoc havia deixat mai cap llibre a mitges, per molt que no em cridés. Doncs bé, he après a gestionar millor el poc temps que tinc per llegir i ara, si quelcom no m'agrada, ho deixo. I això vaig fer el 23 d'abril al vespre: tornar aquell llibre a la prestatgeria dels llibres prestats (me'l va deixar una amiga amb qui comparteixo l'afició per la novel·la negra) i decidir què llegiria aquella nit. 

He de dir que després de tres dies treballant al màxim a la llibreria (de fet, tota la setmana vam estar a tope preparant Sant Jordi), aquella nit estava feta pols, però això no em va impedir obrir un dels tres llibres que vaig decidir que començaria a llegir, de tots els que em van regalar. Vaig llegir dues (sí, dues!) pàgines de la Trilogía de Deptford i el vaig convertir en un dels meus dos llibres de la tauleta de nit (juntament amb El universo en tu mano). Vaig triar La conquista del cerebro per a les lectures al menjador. 






Just ahir vaig acabar el de Christophe Galfard, així que en breus publicaré les meves impressions sobre el llibre. 😉

Tammet ha passat a compartir espai amb Davies a la tauleta de nit i ja he començat el nou llibre de lectura per al menjador, Coses aparentment intrascendents i altres contes (en l'edició de Nórdica), que també em serveix de lectura de bus. 😋

I això és tot per avui. No està gens malament per a una segona entrada!






dissabte, 20 de maig del 2017

Benvingudes!

Bon dia i benvingudes!



Avui m'he llevat (molt) d'hora i me n'he anat al menjador amb la intenció de llegir una estona, però primer he obert l'ordinador per fer una tasca que tenia pendent i, per variar, m'he perdut a internet. De sobte, m'he trobat llegint un blog sobre com començar a escriure un blog (que és quelcom que porto molt de temps volent fer) i m'he animat, així que aquí estic. 

La meva idea era fer un blog de ressenyes sobre llibres que llegeixo, però no he escrit mai una ressenya, així que suposo que acabarà essent un blog sobre els llibres que llegeixo sense pretencions de "ressenyar" res i els que vull llegir i que estan en un dels múltiples prestatges de la meva llibreria, esperant el seu moment. 

Com la majoria de gent que gaudeix de la lectura i dels llibres, tinc un prestatge (en realitat és més d'un) que guarda aquells llibres que no m'he pogut resistir a comprar i m'encanta passejar-me entre aquests títols encara que n'estigui llegint un (o dos o tres). No he estat mai de llegir més d'un llibre a la vegada, però des que treballo a la llibreria, he hagut de modificar alguns dels meus hàbits de lectura i actualment estic amb tres llibres a l'hora. La veritat és que és una manera diferent de llegir, però la gaudeixo igualment :) 

Aquesta entrada serà breu, ja que només volia escriure unes paraules de presentació i benvinguda abans de pensar sobre quin llibre o llibres escriuré primer (tot i que ja en tinc una lleugera idea), així que ja vaig acabant.

Fa temps que vull escriure i la idea de fer un blog que em serveixi també per a poder deixar constància de què llegeixo i què vull llegir em va semblar una bona excusa. Així doncs, que comenci l'experiència i a veure què tinc ganes d'escriure per a la propera entrada! 

Fins aviat!😘