Aquí estem un dia més, una entrada més!
Avui vull parlar d'un llibre infantil que va arribar fa res a la llibreria, Jo vaig amb mi, de Raquel Díaz Reguera (Thule Ediciones). Només veure'l, em vaig enamorar i clar, el vaig començar a fullejar a l'instant.
Així el presenten a la pàgina de Thule:
"A una nena li agrada un nen, però el nen no es fixa en ella, no la mira. Què pot fer? Els seus amics li aconsellen de tot: que es tregui les cues, les ulleres, el somriure, les pigues, les ales, que no sigui tan xerraire. El nen per fi s'ha fixat en ella, però, amb tant treure's coses, fins i tot han marxat els ocells del seu cap. I la nena se n'adona que ja no és ella i decideix recuperar les seves cues, les ulleres, el seu somriure, les seves pigues, les seves ales, les seves paraules..."
És un llibre infantil, però també és juvenil i també per a adults. Vaja, que totes el podem llegir i gaudir i n'aprendrem molt. La lectura d'aquest "conte" ens fa adonar de la importància de no perdre's a una mateixa en el camí que de vegades fem per agradar als demés, diguin el que ens diguin. La nostra màgia resideix en ser com som i és precisament això el que agradarà (o no) de nosaltres. Aquest llibre ens ensenya i posa de manifest la importància de no perdre mai els nostres colors i que estimar-los és el que ens farà felices.
I la il·lustració... la il·lustració és preciosa, detallista, diferent! Fixeu-vos en com canvia el color al llarg del conte, fixeu-vos en els petits detalls, perquè li donen molta riquesa a la història.
Recomano molt aquest llibre i el que ens explica, per a tots i totes!
Si us agrada com sona, no deixeu de donar un cop d'ull a Hi ha res més avorrit que ésser una princesa rosa?, de la mateixa autora, també de Thule Ediciones.



Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada